Castells d’Andorra: arquitectura defensiva a les muntanyes

Descobreix els castells d’Andorra: història i arquitectura

Més que torres emmerletades i muralles intactes, Andorra conserva l’empremta del seu passat defensiu en dos llocs de gran interès històric, el Roc d’Enclar i les Bons, que expliquen amb claredat com es defensava aquest territori de muntanya i qui el controlava. Si t’allotges a l’Hotel Grau Roig, que apareix a la Guia Michelin, els pots visitar en una mateixa jornada.

Els dos llocs que has de conèixer

• Castell de Sant Vicenç d’Enclar. Són les restes d’un recinte fortificat en un promontori rocós que domina Santa Coloma, a Andorra la Vella. És el conjunt amb més història.
• Les Bons. A Encamp, una antiga torre defensiva i l’església romànica de Sant Romà comparteixen un promontori sobre la vall. Aquí sí que queda una torre dempeus.

Una clau històrica

Per entendre el que veus convé mirar la història política del país. Els pariatges signats a finals del segle XIII entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, el 1278 i el 1288, van regular el repartiment de poder sobre Andorra. El del 1288 va afectar de ple el castell d’Enclar, com veuràs tot seguit.

El castell de Sant Vicenç d’Enclar: un tresor medieval a Andorra

També conegut com a castell d’Enclar, aquest lloc va estar en ús durant segles, molt abans que el castell medieval prengués forma. Avui el que veus són restes arqueològiques i una església, no una fortalesa completa.

Una llarga cronologia

Segons l’Enciclopèdia Catalana, en època romana la zona ja tenia importància per la seva activitat vitícola. Aquests són els grans moments del turó:

• Segles IV-V. El turó es converteix en un castellum fortificat, possiblement per controlar un pas i les poblacions pirinenques. Es fortifica la meitat sud de l’altiplà, uns 5.600 m², amb muralla o empal·lissada i torres quadrangulars.
• Segles VI-VIII. Funciona com a centre administratiu, potser vinculat al bisbe d’Urgell, i com a refugi de la població.
• Després de la conquesta carolíngia. Passa a ser un símbol del poder dels sobirans francs i dels comtes locals.
• 1190. Un document indica que estava molt abandonat i que calia reconstruir-lo, almenys en part.
• Des del 1265. El comte de Foix Roger Bernat III impulsa la gran reconstrucció del recinte, amb funcions militars, administratives i residencials.
• 1288. El pariatge paralitza les obres, que no es van arribar a completar, i ordena enderrocar el castell, sobretot la torre i la porta.

L’església de Sant Vicenç d’Enclar

Al costat de les restes hi ha l’església, de planta rectangular i absis quadrat, amb un campanar circular adossat al mur sud de la nau. Es va restaurar fa anys per retornar-li l’aspecte original. Les fonts oficials no coincideixen en la data: l’oficina de turisme d’Andorra la Vella la situa a finals del segle VII i la presenta com el temple més antic del país, i Visit Andorra parla del segle IX com la datació més probable.

Té un detall curiós: una inscripció àrab que desitja salut als fidels, segons l’oficina de turisme, única empremta d’influència califal a Andorra.

Què es va trobar a les excavacions

Les excavacions van documentar restes de la muralla, almenys dues possibles torres tardoantigues i, del castell baixmedieval, la porta d’accés, construccions residencials i de serveis, i una torre principal amb cambres. També hi van aparèixer ceràmica grisa datada entre els segles IV i XI, agulles, ganivets, pesos de teler i petites ampolles de vidre en diverses tombes.

Fortaleses a les muntanyes: el paper defensiu dels castells d’Andorra

Aquestes construccions no eren on són per casualitat. Enclar ocupa un turó que domina Santa Coloma, i les Bons controla l’entrada de la vall cap al nord. Tots dos es basen en el mateix: un punt alt i rocós des d’on vigilar el pas.

Més que defensa militar

El cas d’Enclar demostra que un recinte fortificat podia complir diverses funcions alhora. Va ser punt de control, seu administrativa, refugi per a la població i símbol de poder. La seva història com a castell es tanca per una decisió política: el pariatge del 1288, que va aturar les obres i va ordenar l’enderroc.

Per no confondre’s

A la mateixa zona de Santa Coloma veuràs l’anomenada Torre dels Russos, i el nom pot induir a error. No és una torre defensiva, sinó una casa particular de principis del segle XX, dissenyada per Cèsar Martinell, que no es visita per dins. Encaixa millor en una ruta sobre el modernisme a Andorra.

Arquitectura defensiva andorrana: materials i tècniques utilitzades

La millor lliçó pràctica la dona la torre de les Bons, coneguda també com a Torre dels Moros i catalogada com a Bé d’Interès Cultural. Visit Andorra la data al segle XIV, i la fitxa de Castells Catalans la considera molt possiblement posterior al segle XIII, tot i que no n’hi ha constància documental.

Com es va construir la torre

• Roca com a fonament. Es va aixecar sobre un sortint rocós que es va haver de buidar i aplanar. La planta baixa està tallada a la roca, excepte l’angle sud-oest, i pavimentada amb lloses de llicorella.
• Planta quadrangular i quatre pisos. Amb murs arrebossats per fora amb calç.
• Entrada per un pont. S’hi accedia per un pont al costat oest, del qual només es conserva l’arrencada del primer arc.
• Obertures estretes. Les plantes superiors tenen espitlleres, a més de dues finestres gairebé quadrades al primer i al segon pis.
• Defensa des de dalt. Al tercer pis hi ha una renglera d’espitlleres i dos matacans, un dels quals doble.
• Vida quotidiana. Al primer pis queden restes d’un desguàs tallat en calcària, i al tercer una comuna volada.

La torre era probablement part d’una casa forta, avui en ruïnes, situada al costat de l’església. De la coberta se’n desconeix la tipologia, tot i que es creu que era de fusta.

L’església de Sant Romà de les Bons

El conjunt es completa amb l’església, del segle XII: una nau rectangular amb volta de canó, pòrtic modern, decoració en dent de serra sobre la porta i arcs llombards a l’absis. Conserva una pintura mural del segle XVI amb un Crist en Majestat i una reproducció de les pintures romàniques del Mestre de Santa Coloma, els originals de les quals són majoritàriament al MNAC de Barcelona. Si t’interessa aquest patrimoni, continua amb aquesta selecció d’esglésies romàniques d’Andorra.

Rutes pels castells d’Andorra: com visitar-los

Pujar al Roc d’Enclar

Només s’hi arriba a peu. Surt del carrer dels Barrers, a Santa Coloma, per un camí entre pedreres d’uns 30 minuts. Al coll de Sant Vicenç, el desviament de l’esquerra porta a l’església i al jaciment. A l’estiu hi ha visites guiades amb reserva a l’Oficina de Turisme d’Andorra la Vella.

Si t’atreu l’aventura, al mateix Roc d’Enclar hi ha una via ferrada d’accés lliure, de dificultat mitjana i 270 m, amb unes dues hores d’escalada. Cal portar equip de seguretat propi.

L’Arc Patrimonial de Santa Coloma i la Margineda

Per veure Enclar amb més context, aquesta ruta d’uns 5 km per pistes i senders oberta tot l’any connecta l’església de Santa Coloma, el Roc d’Enclar, la Torre dels Russos i el Pont de la Margineda, un pont medieval de finals del segle XIV o principis del XV. Al juliol i a l’agost s’ofereix com a visita guiada, amb places limitades i un preu de 3 €, així que convé reservar.

Visitar les Bons

La visita al conjunt de les Bons és gratuïta. Hi ha visites guiades a l’estiu, i la resta de l’any es poden sol·licitar a l’Oficina de Turisme d’Encamp. De pas, fixa’t en els dos colomars moderns i en el dipòsit d’aigua excavat a la roca.

Què fer a l’hivern

L’hivern és la temporada alta a Grau Roig, i les Bons, a Encamp, és una opció excel·lent per a un matí sense esquí: pregunta abans per la visita. La pujada a Enclar, en canvi, depèn de l’estat del camí, així que consulta-ho a l’oficina de turisme. L’hotel és a deu metres dels remuntadors de Grandvalira, de manera que pots combinar la visita amb un dia a les pistes.

Completa el viatge

En tornar, a l’Hotel Grau Roig hi tens l’spa, inclòs per als clients, i cinc restaurants. Si t’interessa la cuina, consulta aquesta guia de menús de degustació. Si véns a l’estiu, afegeix-hi alguna d’aquestes rutes de senderisme, i per a la resta del viatge, consulta què fer a Andorra.