El llegat del modernisme a Andorra: arquitectura i cultura als Pirineus

El sorgiment del modernisme a Andorra: context històric i cultural

El modernisme a Andorra existeix, però cal saber-lo buscar. Aquí no hi trobaràs una ciutat sencera com a Barcelona o Reus, sinó unes poques obres puntuals, gairebé totes lligades a arquitectes catalans que van treballar al país durant el segle XX. El més interessant és el que va venir després: una arquitectura pròpia, de pedra local, que va canviar la imatge de les valls i que encara pots recórrer en un dia.

Un país que s’obre a l’exterior

Per entendre aquest moment cal mirar els canvis de principis del segle XX. A començament de segle van començar les obres de carretera, i a partir dels anys trenta el país va viure una transformació clara, impulsada, segons Visit Andorra, per l’auge del turisme termal, l’electrificació, l’emigració temporal de joves aprenents de paleta i l’arribada d’arquitectes de renom.

Una influència que arriba de Catalunya

El modernisme català va arribar aquí tard i adaptat. Els arquitectes que van treballar a Andorra coneixien aquesta tradició de primera mà, però havien de construir amb altres materials i per a un altre clima. El resultat s’allunya de la fantasia urbana de les grans obres barcelonines i s’acosta a la casa de muntanya, amb granit i pissarra.

Principals exponents de l’arquitectura modernista a Andorra

La llista és curta, i per això cada obra mereix una parada. Aquestes són les dues que cita Visit Andorra com a referències de l’època.

Casa dels Russos, de César Martinell

És a Santa Coloma, a la parròquia d’Andorra la Vella, i data del 1916. La signa César Martinell, deixeble de Gaudí, conegut després pels seus cellers cooperatius a Catalunya. Va ser el seu primer encàrrec després de titular-se a Barcelona, segons un article publicat a Altaveu. Visit Andorra explica que fa servir materials locals per adaptar els trets del modernisme català. Té a més una història curiosa: a principis dels anys trenta va ser la residència de Boris Skossyreff, l’aventurer que es va proclamar rei d’Andorra.

Casa la Creu, de Josep Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch, autor de la Casa Amatller de Barcelona i gran estudiós del romànic, també va deixar empremta a Andorra. Visit Andorra cita la Casa la Creu, dels anys trenta. Un estudi d’Enric Dilmé sobre el seu pas pel país descriu com la seva obra andorrana més important la Casa Lacruz, a Escaldes: pensada com a hotel, es va reconvertir en un bloc d’habitatges amb comerços a la planta baixa, de planta trapezoïdal, dos pisos i una coberta de pissarra molt inclinada.

Altres intervencions d’aquests arquitectes

Puig també va treballar a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella entre el 1945 i el 1952, amb plànols per ampliar-la i el disseny d’una portada. Martinell, per la seva banda, va tornar diverses vegades per restaurar esglésies romàniques, com t’expliquem a la nostra guia d’art sacre a Andorra. A l’església de Santa Eulàlia d’Encamp va intervenir al campanar, una torre llombarda de 23 metres.

Influències artístiques i culturals del modernisme als Pirineus

L’herència més visible d’aquesta etapa no és modernista en sentit estricte. És l’anomenada arquitectura del granit, que va néixer als anys trenta i va durar fins als seixanta.

L’arquitectura del granit

Les seves façanes fan servir pedra local, de manera que els edificis s’integren en el paisatge. És la versió andorrana d’una idea que venia de fora: fer arquitectura moderna amb els materials del lloc. Quan recorris Escaldes o Andorra la Vella, fixa’t en les façanes d’aquells anys i la reconeixeràs de seguida.

Hotels i balnearis

El turisme termal va deixar grans establiments en aquesta etapa, com l’Hostal Valira, l’Hotel Carlemany i l’Hotel Rosaleda. Si vols entendre per què es van construir aquí, tens més context al nostre article sobre les fonts termals d’Escaldes-Engordany.

Electricitat i ràdio

La modernitat també va arribar en forma d’infraestructura. Del mateix període són l’edifici de FEDA, lligat a l’arribada de l’electricitat, la presa i la casa de guarda de Ràmio, i l’edifici emissor de Ràdio Andorra. Són construccions tècniques, però formen part de la mateixa història que els hotels i les cases.

Lleure i vida urbana

El cinema Valira, i després el Carlemany, es van convertir en centres de lleure. L’antic Valira acull avui el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, una bona excusa per entrar en un edifici de l’època. A aquesta llista s’hi sumen cases particulars com Casa Xurrina, Casa Vidal, Casa Palmitjavila i Casa Duró.

Impacte del modernisme en la identitat cultural d’Andorra

La influència d’aquelles dècades s’aprecia sobretot en com el país ha continuat construint. La idea de combinar el que és modern amb el lloc es repeteix en diverses obres posteriors.

Esglésies del segle XX

L’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes, és del 1956 i és neoromànica, amb façana de granit decorada amb ceràmica i gravats de les Benaurances de l’escultor Sergi Mas. A l’interior hi ha una Immaculada de Josep Viladomat. Més endavant, el Taller de Arquitectura de Ricardo Bofill va construir el nou santuari de Meritxell, inaugurat el 1976.

Caldea i les obres recents

El 1994 va obrir Caldea, de l’arquitecte francès Jean-Michel Ruols, amb la seva torre de vidre a Escaldes. És un altre salt, però segueix el rastre de l’aigua termal que dècades abans havia atret els primers visitants. Després van arribar el Pont de París el 2005, amb dues esferes d’acer de 2,20 metres de diàmetre, i l’edifici del Consell General, obert el 2011 al costat de la Casa de la Vall.

L’arquitectura en el paisatge

Les darreres obres han pujat a la muntanya. El mirador del Roc del Quer va obrir el 2016 a la vall de Canillo, amb l’escultura d’un pensador de Miguel Ángel González. El mirador Solar de Tristaina és una estructura metàl·lica circular de 25 metres de diàmetre, a 2.701 metres d’altitud. I el pont tibetà de Canillo fa 603 metres de llarg i arriba als 158 metres sobre la vall.

Rutes i llocs imprescindibles per explorar el modernisme a Andorra

Tot això es pot veure pel teu compte i en cotxe, amb Santa Coloma i Escaldes com a eixos. Els edificis privats es contemplen des de fora, així que respecta els qui hi viuen.

Una ruta per Andorra la Vella i Escaldes

• Casa dels Russos: comença a Santa Coloma, i aprofita per veure l’església del campanar circular.
• Sant Esteve: al nucli antic d’Andorra la Vella, a prop de la Casa de la Vall i del Consell General.
• Pont de París i Sant Pere Màrtir: dues èpoques diferents dins de la zona urbana.
• Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i Caldea: l’antic cinema i la gran icona del 1994, per acabar a Escaldes.

Una ruta cap a la muntanya

Si véns des de Grau Roig per la CG-2, la pots fer a la tornada: Santa Eulàlia d’Encamp, el santuari de Meritxell, el mirador del Roc del Quer i el pont tibetà a Canillo. A l’estiu és el pla més còmode.

Si véns en temporada d’esquí

L’hivern és la temporada forta a Grau Roig, però la ruta urbana continua sent una bona idea per a un dia de mal temps o de descans. Surt després d’esmorzar, dina a Escaldes o Andorra la Vella, i torna a temps per a l’spa.

On dormir

L’spa i els cinc restaurants de l’Hotel Grau Roig, que apareix a la Guia Michelin, són un bon final per al dia. Després d’una jornada de pedra i arquitectura, pots triar entre la cuina de muntanya de La Vaquería i la carta més avantguardista d’El Teatro del Vino.