La ruta de la llibertat a Andorra: línies d’evasió a la Segona Guerra Mundial

Què va ser la ruta de la llibertat i per què importa a Andorra?

Convé aclarir-ho des del principi: no existeix cap ruta andorrana oficial amb aquest nom ni cap itinerari senyalitzat que puguis recórrer. El que sí que està documentat és una cosa més interessant. Durant la Segona Guerra Mundial, Andorra va ser un territori neutral i un punt de pas per a diverses línies d’evasió, les xarxes que treien de la França ocupada aviadors aliats, refugiats i perseguits per portar-los cap a Espanya.

Les línies d’evasió que van passar per Andorra

Segons l’associació britànica d’història de les línies d’evasió, van fer servir rutes andorranes les línies Pat O’Leary, Dutch-Paris, François i Marie-Claire. Quan les rutes baixes i costaneres dels Pirineus van quedar compromeses, les xarxes es van desplaçar terra endins, cap a passos alts més difícils de vigilar.

Per què va canviar la destinació

El cas de Dutch-Paris ho explica bé. Al principi passava a Suïssa, però qui hi quedava internat no en sortia fins al final de la guerra. Per això va canviar de direcció: Tolosa, Saint-Girons, Foix i, sovint, Andorra.

No va ser una resistència andorrana

També cal matisar la idea d’una «resistència andorrana» organitzada. Les fonts descriuen Andorra com a territori neutral i intermedi, no com un front de lluita. Els guies d’aquestes rutes eren majoritàriament espanyols i, sovint, contrabandistes.

El paper clau d’Andorra durant la guerra

Un país neutral enmig de la muntanya, entre la França ocupada i Espanya, es va convertir en un lloc ple d’ulls. La font el descriu vigilat per espies i agents de tots els països en guerra, cadascun pendent dels altres.

Els homes que organitzaven el pas

Francesc Viadiu, reclutat a Montpeller per un agent britànic conegut com a «Mr Miller», organitzava guies per als evadits. Joaquim Baldrich, guia de muntanya i contrabandista de vint-i-tants anys, va ajudar a entrar a Espanya diversos centenars de refugiats. Coneixien aquests passos per un motiu: el mateix ofici que expliquen a l’empremta dels contrabandistes a Andorra.

L’Hotel Mirador

Molts encontres clandestins van tenir lloc, segons s’explica, a l’Hotel Mirador, on tothom vigilava tothom.

Ràdio Andorra

L’emissora era potent, emetia a tot Europa i volia mantenir-se neutral. Els alemanys van intentar comprar-la o manipular-la amb finalitats de propaganda i no ho van aconseguir, tot i que sí que van accedir a Ràdio Montecarlo. S’explica a més que els refugiats enviaven missatges en clau als seus familiars a França a través de cançons dedicades.

Llocs emblemàtics de la ruta de la llibertat a Andorra

Més que un camí únic, era una cadena d’etapes. Moltes queden fora del país, i seguir-les ajuda a entendre la dimensió real del viatge.

Abans d’arribar: Tolosa i Ussat-les-Bains

Tolosa era un gran punt de reunió. Molts fugitius s’aturaven a l’Hotel de Paris, dels Montgelard. El matrimoni va ser capturat i deportat, i només ella en va tornar. Moltes rutes començaven a Ussat-les-Bains.

La travessa

Anar de França a Andorra requeria entre tres i set dies segons el temps. Sense lluna, les nits a la muntanya eren completament negres. Els refugis amagats i els senders concrets no estan identificats a les fonts consultades, així que no et refiïs de qui te n’assenyali un com «l’autèntic» sense aportar documentació.

Després d’Andorra: Manresa i Barcelona

Des d’Andorra quedaven uns quants dies de marxa fins a Manresa i, d’allà, tren fins a Barcelona. Allà ajudaven els evadits el cònsol i el vicecònsol britànics, i el viatge continuava cap a Lisboa o Gibraltar. Els qui arribaven amb congelacions els atenia el doctor Trias, i després eren traslladats a un hospital angloamericà de Madrid i a l’ambaixada britànica.

Un lloc que sí que pots visitar

L’indret amb un vincle més directe que pots visitar avui és el Museu del Tabac, a l’antiga fàbrica Reig de Sant Julià de Lòria, activa del 1909 al 1957. Té vitrines sobre el contraban de tabac, cigars i cigarrets, l’ofici del qual van sortir molts d’aquests guies. En aquells anys, les colles travessaven la muntanya amb càrregues de fins a 30 quilos i França demanava cada vegada més llana, amb els andorrans d’intermediaris. Aquest coneixement dels passos va ser el que va permetre treure tanta gent per aquí. Comprova els horaris abans d’anar-hi.

Com commemorar aquesta història avui dia

No cal una visita guiada per acostar-se a aquest episodi. Ho pots fer pel teu compte, amb una mica de lectura i unes botes.

A l’estiu i a la tardor

Caminar és la millor manera d’entendre què significava travessar aquestes muntanyes. La vall del Madriu o els estanys de Pessons, amb una ruta que surt del Cubil, a Grau Roig, et donen la mesura del terreny, i tens més idees a les rutes de senderisme per Andorra. Cap d’elles és una ruta d’evasió documentada, però sí el mateix tipus d’alta muntanya. Si t’interessen els camins antics, mira també la ruta del Camí Ral.

A l’hivern

El fred i la neu formaven part del risc. Avui, en temporada, pots sortir amb raquetes de neu des de Grau Roig amb una seguretat que ells no van tenir, i entendre per què les congelacions eren un problema tan greu. És a més la temporada forta de l’hotel, amb accés a les pistes de Grandvalira.

On allotjar-te

L’Hotel Grau Roig, que figura a la Guia Michelin, és una bona base per moure’t per la muntanya. En tornar tens l’spa amb piscina climatitzada i diverses propostes gastronòmiques: La Vaquería, El Teatro del Vino, La Marmita, La Fromagerie i Secret Room.