Els molins antics d’Andorra: un recorregut per la història agrícola

Història dels molins antics a Andorra

Durant segles, moldre el gra va ser una necessitat diària a les valls d’Andorra. Els molins convertien els cereals en farina per fer pa i en aliment per als animals, i per això van ser una peça essencial de l’economia agrària del país. Avui en queden menys dels que hi va haver, però alguns es poden visitar. Si t’allotges a l’Hotel Grau Roig, que apareix a la Guia Michelin, aquí tens un pla cultural molt diferent dels habituals.

Del segle XII als anys seixanta

Segons la documentació que recull el Comú d’Ordino, es documenten molins fariners a les valls entre els segles XII i XIII. Tots els molins andorrans funcionaven amb força hidràulica i van conservar l’estructura dels molins medievals. Van estar en marxa fins als anys seixanta del segle XX.

Quants molins hi va haver

El millor retrat de conjunt el dona la investigadora Francina Pons Pifarré, autora de Moles i molins fariners d’Andorra (Aloma, 2022). En una publicació del Govern, explica aquestes xifres:

• Fins a mitjan segle XX van funcionar 75 molins fariners.
• La memòria oral conserva el record d’uns altres 14 més antics.
• En queden drets 27. Tres s’han reconvertit en habitatge, sala de reunions del Quart o magatzem, i la resta presenta diferents estats de conservació.

A més, només la parròquia d’Ordino reunia 23 moles farineres al segle XVII, una xifra que dona idea de la importància que hi tenia la mòlta.

Per què van desaparèixer

Hi va haver diverses causes: les riuades, sobretot la del 1937 i també la del 1982; l’eixamplament de carreteres; i la davallada de l’ús a mesura que s’importava cada cop més farina. Molts molins van continuar molent pinso per als animals, i els últims van aguantar fins als anys setanta.

Principals molins històrics d’Andorra

Aquests són els molins documentats que convé conèixer. Abans d’anar-hi, comprova si estan oberts, perquè no tots tenen visita regular.

Molí i Serradora de Cal Pal, a la Cortinada

És el conjunt més complet per visitar. Data de finals del segle XVI o principis del XVII i va estar actiu fins cap al 1960. El 1996 va reobrir com a centre d’interpretació, amb tots els seus elements originals restaurats. La visita guiada inclou una demostració de tall de fusta amb la serra hidràulica i una altra de mòlta amb la mola original, i es complementa amb un vídeo explicatiu. La serra convertia en taulons la fusta dels boscos dels vessants alts, per a construcció i mobles.

Mas d’en Soler, també a la Cortinada

Juntament amb Cal Pal, figura entre els molins que Pons Pifarré assenyala com a visitables. En rutes organitzades pel Comú d’Ordino s’hi ha fet demostració de mòlta de blat.

Molí Vell, a Canillo

Figura entre els molins documentats de la parròquia, i Canillo és un dels llocs amb molí fariner visitable segons Pons Pifarré. També és a Canillo el molí del Tristet: el seu propietari el va reconstruir en menys d’un any després de la riuada del 1937, en un lloc més protegit.

Molí del Guillem, a Encamp

Aquest molí del Tremat s’ha restaurat fa poc i acull demostracions de mòlta de gra.

Altres molins que es poden veure

• Arinsal: els molins del centre del poble.
• Anyós: al costat de la depuradora.
• Ransol: els molins de la vall.
• El Tarter: el molí del Tomàs, citat en la documentació d’Ordino.
• Santa Bàrbara, a Ordino: punt final de la ruta de les moles del 2021.

El molí desaparegut

El de Tobira, a Andorra la Vella, va proveir de farina les parròquies andorranes fins als anys seixanta i pertanyia al Quart d’Andorra. La seva desaparició va ser justament el que va empènyer Pons Pifarré a investigar els molins del país.

Importància dels molins en l’agricultura andorrana

Un molí no era un simple edifici: era el punt en què la feina del camp es convertia en menjar. El blat donava la farina més fina, segons recullen els testimonis de l’època.

Com funcionava un dia de mòlta

Gràcies al testimoni d’Antoni Riba, de Casa Nicolau d’Ordino, sabem com s’organitzava. El pagès pagava abans de moldre, amb mesures de fusta: mig sac equivalia a mitja punyera, i un sac sencer, a una punyera. Després abocava el gra a la tremuja, el molia i s’enduia la farina a casa. Els sacs es marcaven amb tinta amb les inicials de l’amo, perquè cada farina tornés al seu propietari.

Aigua, propietat i comunitat

Els molins s’organitzen avui, al llibre de Pons Pifarré, per conques fluvials: la Valira del Nord (Ordino i la Massana), la Valira d’Orient (Canillo, Encamp i part d’Escaldes-Engordany) i la Gran Valira (Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria). És lògic: sense riu no hi havia molí. Tampoc no hi havia un únic model de propietat, ja que n’hi va haver de particulars, com el de Canillo citat abans, i d’institucions com el Quart.

Les expressions populars també donen pistes sobre el seu pes. El Comú d’Ordino recorda dites com «combregar amb rodes de molí» o «portar l’aigua al seu molí», que continuen vives en la llengua.

El contrast amb les cases

Per entendre el món que envoltava els molins, compara dues cases: la senyorial Casa d’Areny-Plandolit, a Ordino, i la humil Casa Cristo, a Encamp. Totes dues mostren realitats molt diferents de la mateixa societat.

Rutes turístiques per visitar els molins d’Andorra

No hi ha una ruta permanent que els uneixi tots, però sí que s’han organitzat itineraris i és fàcil organitzar-ne un de propi.

Itineraris que s’han programat

• Ruta de les moles farineres: el 2021, el Comú d’Ordino la va programar entre la Cortinada i Ordino, en unes tres hores, amb 3 km plans a peu, demostració al Mas d’en Soler, una petita exposició a Cal Pal i final amb degustació de coques i pans a Santa Bàrbara.
• Itinerari pels molins fariners: organitzat per l’Arxiu Nacional amb Francina Pons Pifarré, durava unes cinc hores i incloïa transport.

No són activitats fixes, així que pregunta per les properes dates a la Casa de la Muntanya d’Ordino, a ot@ordino.ad o al (+376) 878 173.

Una ruta pel teu compte a Ordino

Comença a la Cortinada, a l’avinguda de Sant Martí, amb el molí i la serradora de Cal Pal. Al mateix poble tens l’església de Sant Martí, amb pintures romàniques de finals del segle XII; en trobaràs més exemples a la nostra guia d’art sacre a Andorra. L’espai sociocultural de Cal Pal ocupa un edifici del 1347, originalment un hostal. Després baixa cap a Ordino per completar el dia amb el Museu de la Miniatura. Si et ve de gust caminar més, consulta les nostres rutes de senderisme per Andorra.

Quan anar-hi

Cal Pal obre les visites guiades al juliol i a l’agost; comprova horaris i preus a museus.ad. Forma part, a més, del PassMuseu, que costa 2,50 € i dona un 50 % de descompte en tres museus.

A l’hivern, la temporada forta a Grau Roig, el molí de Cal Pal no entra al calendari de visites guiades, tot i que l’exterior i el poble es poden veure igualment. Per a un dia sense esquí, tens opcions a cobert a què fer a Andorra.

Preservació i restauració de molins antics a Andorra

La restauració de Cal Pal el 1996 i la recent del molí del Guillem mostren que aquests edificis encara tenen un paper com a patrimoni viu. Però la majoria continua depenent del seu estat i de qui els mantingui.

Catorze anys entre rius i arxius

El llibre de Pons Pifarré va trigar uns catorze anys a passar d’idea a publicació. L’autora va consultar l’Arxiu Nacional, arxius comunals, un arxiu familiar privat i la Biblioteca Nacional. També va recollir testimonis orals i va recórrer els rius amb el seu marit, Teo Armengol, a més de pintar 23 aquarel·les. Es va presentar el 5 de juliol del 2022 al Consell General.

Per què cal conservar-los

Un molí dempeus permet explicar la història de l’aigua, del pa i de la feina d’una manera que un text no aconsegueix. Si els visites, respecta els elements originals i les propietats privades: alguns són al costat de rius o en terrenys particulars, i no sempre s’hi pot entrar.